Falten diners per al que és important

Per increïble que pugui semblar hi continua havent gent que nega que el clima estigui canviant i que els humans hi tenim molt a veure. Afortunadament, n’hi ha molts d’altres que veuen el problema, es preocupen i miren de trobar-hi una solució. Són els que aquests dies es reuneixen en la COP29 que se celebra a Bakú, que és un lloc bastant improbable perquè Azerbaidjan neda en gas i petroli que ven a Europa, el seu president Aliyev diu que l’or negre és un "regal de Déu" i té plans per augmentar-ne la producció en anys venidors. Si s’ha optat per l’Azerbaidjan és perquè aquest any l’organització de la cimera corresponia a un país d’Europa de l’Est i Rússia va vetar altres candidats com Bulgària, Eslovènia o Moldàvia, i l’Azerbaidjan va comprar la seva designació a canvi de l’alliberament de 32 presoners de guerra armenis. Allà estan ara reunits gairebé 200 països per veure com mirar de frenar l’escalfament global i així complir l’objectiu fixat a París el 2015 de no sobrepassar a finals de segle els dos graus d’augment sobre la temperatura existent abans de l’era industrial. No és fàcil, perquè al pas que anem gairebé arribarem als tres graus i perquè ja aquest any sobrepassem el grau i mig segons l’Organització Meteorològica Mundial, que, no obstant, no ho reconeixerà oficialment fins que anys posteriors confirmin la tendència. Únicament amb un any no n’hi ha prou. L’objectiu d’aquesta cimera és aconseguir diners per ajudar els països més pobres a mitigar els problemes que els crea l’escalfament global i animar-los a industrialitzar-se amb sistemes menys contaminants que el carbó o el petroli que hem utilitzat els que ja ens hem desenvolupat. Tampoc serà tasca fàcil, perquè el 2009 ens vam comprometre a donar-los 100.000 milions de dòlars anuals i només es va arribar a la xifra l’any passat. Els països pobres diuen que això és una misèria, que necessiten no menys d’un bilió (amb b) a l’any, i no sembla que els rics estiguin disposats a gratar-se la butxaca fins aquest punt i menys quan la Xina es nega a obrir la bossa i quan acaba d’arribar a la Casa Blanca un negacionista com Donald Trump, que diu que això de l’escalfament global és un enganyabadocs. Trump afavorirà l’obertura de nous pous de petroli i disminuirà les ajudes a les energies menys contaminants. Durant el seu primer mandat es va retirar de l’Acord de París i és probable que torni a fer-ho. La presència a Bakú del senyor Pedro Sánchez no ha aconseguit evitar que aquesta cimera sigui molt deslluïda, perquè no assisteixen els líders dels principals països contaminants, com la Xina, els Estats Units o l’Índia, i tampoc ho fan altres de tan importants com el Brasil, el Japó, França o Alemanya, cosa que garanteix que no prendran decisions importants, malgrat la creixent consciència mundial que es necessiten retallades dràstiques en les emissions de CO2 a l’atmosfera. Europa fa els deures, però un repte global d’aquesta categoria requereix una resposta global i nosaltres, per molt esforç que fem, només contaminem el 9% i amb aquest percentatge no podem revertir una tendència que requereix l’esforç conjunt de tot el planeta. Les perspectives no són bones: d’una banda, la presidència de Trump no ajudarà a rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i de l’altra, els últims desenvolupaments de la intel·ligència artificial exigeixen molta aigua i moltíssima electricitat que s’ha de produir amb fort impacte sobre l’escalfament global que, no s’ha d’oblidar, també mata. Es calcula que l’any passat no menys de 300.000 persones van morir per fam, sequera extrema, inundacions (Nigèria), incendis (Califòrnia), huracans i tornados (Cuba), etcètera, sense oblidar que la pujada de les aigües dels oceans amenaça estats insulars com l’arxipèlag Marshall. Pel que fa a nosaltres, la recent dana ha matat 215 persones en un clar exemple d’un fenomen meteorològic extrem que tendirà a repetir-se amb un Mediterrani dos graus més calent del normal en aquesta època de l’any. Només per això val la pena posar diners sobre la taula de Bakú, perquè no fer-ho mata i, a més, perquè no fer res ara ens sortirà moltíssim més car a mitjà termini.

Falten diners per al que és important

La cimera del clima està sent deslluïda perquè no hi assisteixen els líders dels principals països contaminants, cosa que garanteix que no es prendran decisions importants

El més llegit