No és mal sexe, és agressió sexual

"La denúncia d’una dona destrossa la vida d’un home", diuen. Però, amb denúncia, tenim des d’un president com Trump fins a un aplaudit Plácido Domingo. Aquests dies, a alguns els ha anat molt bé la dana a València, com a Iñigo Errejón. El seu cas s’arxiva per baixa de l’advocada de Mouliaá. La defensa d’Errejón recorre amb la notícia falsa de la denúncia falsa, que ell mateix abans negava. I mentrestant, a favor seu, es publica una tribuna a El País sobre Errejón. Linxament n’és el títol i deixa anar perles com que els testimonis de dones creen "sentència sense pietat i sense dret a la defensa", que "les relacions de merda no són agressions masclistes" o que "cal distingir el mal sexe de la violència sexual i el masclisme dels crims penals". Les dones no som imbècils. Sabem que la diferència rau en el consentiment. El que havia passat fins ara és que el masclisme impedia a les dones diferenciar entre les dues, fent-les sentir culpables, jutjant-les com a boges, ridiculitzant-les en sentències. Així durant dècades. I tement ser vilipendiades i humiliades, desenes i desenes de dones no van denunciar o encara no ho fan perquè llegeixen tribunes com aquesta en què la culpa torna a recaure sobre nosaltres i no sobre ells. Potser el més correcte seria escriure com encara hi pot haver homes que no saben diferenciar entre el sexe i una pel·li porno, entre el sexe i una agressió, entre el sexe i ser un assetjador. Que com és possible que algun no entengui que la clau és el consentiment i que pot ser revocat fins i tot amb les calces abaixades un segon abans. Els testimonis de les dones no sentencien sense pietat. Narren les seves experiències callades i silenciades. El dret a la defensa es té als tribunals i les sentències, als jutjats. I si algun tem el que s’explica, que denunciï per calúmnies o injúria... Al final, és estrany, no solen fer-ho. Ja n’hi ha prou de barrejar el pla de l’activisme, del periodisme i el judicial. El feminisme no és linxament sinó justícia, perquè les linxades durant dècades van ser dones, en públic o en privat. Si denunciaven perquè denunciaven i si no perquè no, o que "com denuncies el pare dels teus fills" o "com taques el nom del teu cap". Sempre hi ha hagut un però per a nosaltres. Linxades fins al punt que els seus treballs desapareixen o que han de deixar la seva ciutat, com Nevenka. Linxades fins al punt que la seva tutela judicial efectiva va ser nul·la. O, si ha arribat, ho ha fet tard, quan havien seigut o violades o mortes. La tàctica de crear culpa sobre les dones, sobre la lluita feminista i el victimisme dels agressors ja la coneixem. Deixin el paternalisme i parin de tractar les dones com si fossin imbècils que no saben què fan. No ens faran xantatge. Sabem diferenciar entre un sexe pèssim i una violació, entre el mal sexe i la violència sexual; entre crims penals i masclisme. Però també que hi ha un nexe comú entre el mal sexe, la violència sexual i els crims penals: i és just el masclisme que justifiqueu..

No és mal sexe, és agressió sexual

El feminisme no és linxament sinó justícia, perquè les linxades durant dècades van ser les dones, en públic o en privat

El més llegit