Els americans han votat i, com que no puc creure que ho hagin fet per un delinqüent, he de pensar que el seu vot ha anat més contra el que hi ha que a favor de Donald Trump, seguint una tendència global que es mostra en molts llocs, des de França i Alemanya fins al Japó i Austràlia. La raó és que el neoliberalisme econòmic ha deixat molta gent a la cuneta després que, a partir dels anys 80 del segle passat, es trenqués el cercle virtuós entre creixement de la productivitat i creixement dels salaris. Quan la primera va continuar pujant però els segons es van estancar, van augmentar les desigualtats i es va disparar el descontentament. Avui hi ha molta gent sense feina, que és un drama, però també n’hi ha molta que té feina i no arriba a fi de mes o no pot accedir a un habitatge digne. Això i una campanya eficaç centrada en els problemes que de veritat preocupen la gent: inflació, immigració i inseguretat, junt amb l’embafament de la pretesa superioritat de la cultura woke, poden explicar aquest triomf d’uns votants que l’han pres seriosament però no literalment. Queda el dubte de si els EUA estan preparats per tenir una dona en la presidència.