Ja estan instal·lats els llums nadalencs als carrers i als aparadors dels basars xinesos, malgrat els esdeveniments que van superposant-se en estrats d’impotència. Gaza, la dana i la seva menyspreable gestió, la victòria de Trump. No tinc l’ànim encara per a celebracions, però sí d’abric gruixut, bufanda i fred pelat, del que aclareix les neurones. Enyoro els hiverns moscovites per les temperatures gèlides, per sentir de nou aquelles agulles a la cara, vivificants durant només una estona, i sobretot per la neu rere la finestra, quan queia lenta, en flocs grans, ben quallats. Acabada de caure, abans del trepig i que la condensació la transformés en gel i relliscada, la neu tornava l’aire més respirable, el silenci més pur, la nit més clara, gairebé fosforescent. De vegades nevava com en el final del gran relat de James Joyce, lleument, "sobre els vius i sobre els morts".