No m’abracis, Donald Trump

No em protegeixis, de debò. No insisteixis. T’asseguro que no tinc cap necessitat que allarguis els braços i m’acullis entre ells. Estàs lluny, ho sé, a milers de quilòmetres amb un oceà pel mig, però tothom coneix l’abast del teu constrenyiment. I aquest "tothom", en el teu cas, és literal. Vas pujar a l’escenari a prop de Green Bay (Wisconsin), terra de boscos, rius i llacs. Allà et vas dirigir a la multitud i, jugant a les confidències, vas afirmar que els teus assessors t’havien instat a deixar d’utilitzar una de les teves frases preferides. Des de fa setmanes la vociferes en mítings i xarxes. Ja en un extens discurs anterior, a Pensilvània, enfurismat per la reticència del vot femení a confiar en tu, vas prometre a les dones: "Estareu protegides i jo seré el vostre protector". I una esgarrifança va recórrer l’espinada de moltes. Llavors va arribar Wisconsin i vas voler ratificar-te. Tot i que els teus assessors qualifiquen les teves ànsies protectores d’"inapropiades" (o això és el que dius), vas proclamar: "Els agradi o no a les dones, les protegiré". Ai, que la democràcia ens salvi dels mascles amb síndrome de salvadors. La bretxa electoral de gènere ha irromput en la campanya nord-americana. Des dels anys vuitanta, les dones han optat preferentment pel partit demòcrata, mentre que els homes aposten pels republicans. Al principi el desajust era ben poc. En els últims anys s’ha anat accentuat fins a disparar-se en l’actual campanya. Si depengués de les votants més joves, Donald Trump es quedaria fregint patates a l’hamburgueseria en la qual va fer el paperot fa uns dies. En una enquesta d’ABC News/Ipsos, el 66% de les dones d’entre 18 i 39 anys afirmen que votaran a Kamala Harris, davant només el 32% que opten pel candidat republicà. Per contra, el 46% dels homes del mateix grup d’edat confien en Harris, i el 51%, en Trump. Si pressuposem que els ciutadans voten d’una manera conscient, que coneixen els discursos dels seus candidats i que hi estan d’acord, no deixa de ser curiosa la quantitat d’homes que volen protegir les dones i la multitud de dones que fugen d’aquesta abraçada com la pesta. No hi ha res pitjor que un masclista poderós volent salvar les dones. El guió està escrit i reescrit. Una abraçada per aquí i una retallada de drets per allà. Les dones com cossos per controlar (la curiosa declaració de Trump en la qual assegura que, amb ell com a president, les dones "no pensaran en l’avortament") o com a excusa per introduir l’agenda ultradretana. En aquest cas, per carregar contra aquests "perillosos" migrants (ja saben, els menjamascotes, segons el seu vòmit conspiranoic). En aquest protegir-les "els agradi o no" està tot dit. La suposada protecció és només submissió i el gest és l’abraçada de l’os. La que asfixia, la que anul·la, la que mata. És la mateixa protecció que tants líders ultres prometen a les dones cada dia. Si Trump guanya, ells guanyen. I nosaltres –totes– perdem.

El més llegit