Amb crispetes i un refresc, a la sala fosca d’un cine o a casa amb la família, nit de pel·lícula, hem vist tantes i tantes vegades catàstrofes que ens sedueixen per la seva espectacularitat, natura extrema, descontrolada, inquiets pel temor pel que els passarà als protagonistes, en mans de governants que responen tard, tanquen tard la platja, avisen tard la població, menyspreen els avisos dels experts en enginyeria de ponts, en meteorologia. Flood, la minisèrie que va inundar Londres el 2007. High Water, la sèrie que va inundar un poble de Polònia el 2022. Quan no són huracans, tsunamis. Qualsevol plataforma de televisió ofereix un grapat d’històries semblants. Sabem que són ficció, que eleven a l’exageració –a la caricatura, fins i tot– situacions, personatges, malvats, i, mentre les veiem, juguem a corregir els seus errors, a idear alternatives per superar aquestes catàstrofes inventades.