Hola, em dic Imma i em sento culpable. D’abús, masclisme i sexisme. He estat mitja vida sentint històries d’homes dolents –sempre són homes– que abusen del seu poder per satisfer necessitats a costa de dones que treballen per a ells o que estan a càrrec seu. També he sentit històries d’homes que abusen d’altres homes. Homes que s’amaguen sota el paraigua de la comunitat gai per fer el que els ve de gust. I sí, havia sentit coses d’Errejón. Però no soc policia, ni advocada, ni tinc cap poder per acusar ningú sense proves. I creguin-me, aquests senyorots dolents ja s’encarreguen que no quedi cap prova de res. Però em sento còmplice pel fet de saber-ho i no denunciar-ho.