"No diguis a la meva mare que soc periodista; prefereixo que continuï creient que treballo de pianista en un bordell". L’ofici, en un altre temps modelat en la nit i les relacions tèrboles, constituïa una de les professions maleïdes que englobava la categoria de les tres pes –puta, policia, periodista– i ha anat perdent credibilitat pel camí, sobretot des que la irrupció d’internet va debilitar el mannà de la publicitat. Fa 20 o 30 anys, si volies llogar un pis o comprar-te un cotxe de segona mà, compraves la premsa els diumenges; ara, en canvi, xafardeges gratis als portals Idealista o Wallapop. Avui no existeix diari que resisteixi sense un empresari poderós darrere.