Junts i la ‘taxa CaixaBank’

L’estrena de Gonzalo Gortázar com a conseller delegat plenipotenciari de CaixaBank va estar concentrada en les crítiques a l’acord de Junts i el PSOE per mantenir l’impost a la banca mentre se suprimeix el de les empreses energètiques. Els socialistes van obrir el camí i els de Puigdemont s’han apuntat a la moda dels impostos amb nom i cognoms. No és gaire diferent del que va fer Josep Borrell amb les inspeccions fiscals i Lola Flores. No hi havia millor campanya de publicitat. La realitat és que l’actitud final de Junts, i tampoc la del PSOE, no s’acaba d’entendre. Els impostos a la facturació extraordinària de les energètiques (per la pujada de preus derivada de la guerra a Ucraïna) i dels bancs (a compte de la inflació i la pujada dels tipus) no tenien ni peus ni cap fins i tot per als que som partidaris d’una fiscalitat suficient per assegurar la redistribució de la riquesa. Es graven els increments de facturació i no els beneficis extraordinaris, de manera que es desincentiven les inversions i la creació d’ocupació, factors tan o més importants que la fiscalitat per assegurar la prosperitat. Aquestes mesures, igual que el 30% de reserva dels nous habitatges per a pisos socials o el límit dels lloguers, no són res més que la translació en lleis d’alguns treballs de final de grau de joves universitaris postmarxistes. És estrany que el PSOE cedís a això en el seu moment i tan estrany o més és que jugui a això Junts just quan vol recuperar la centralitat. Malgrat haver traslladat la seva seu social a València, CaixaBank continua tenint una part substancial del seu negoci a Catalunya i els partits que es diuen catalans ho haurien d’entendre d’aquesta manera. Molt especialment quan en el seu cas, com en el del Sabadell, la major part dels seus beneficis i de les seves inversions paguen impostos a Espanya i no en altres països. La demagògia és una molt mala consellera per als que anhelen la centralitat.

El més llegit