Escric a primera hora del dia, després de la tragèdia. Com molts valencians, dimarts a la nit no vaig poder arribar fins a casa per l’enorme cabal d’aigua que impedia el pas per carreteres i camins, així que vaig haver de buscar empara en la solidaritat dels companys. Avui ja ho veuré. El cel segueix gris i el meu cor i la meva ment no poden dirigir-se a cap altre lloc que no sigui als centenars de persones que, en una jornada per a l’horror, van quedar atrapades a casa seva, als seus llocs de treball o als seus vehicles, veient com el torrent d’un barranc desbocat posava en risc les seves vides. En molts casos se les ha emportat per davant.