Deixem de banda Errejón, la seva conducta deplorable, la seva carta obtusa plena d’eufemismes pedants per cobrir-se, la distància entre les seves lliçons morals i el seu comportament. Deixem de banda la persona i fins i tot les seves víctimes. Perquè el més transcendent del seu cas no és la persona, sinó el cràter profund que deixa en el seu espai ideològic, les conseqüències devastadores que té la seva caiguda per Sumar i per a tot el Govern de coalició. Aquest cas vergonyós és la munició necessària perquè la dreta i l’extrema dreta obrin un altre flanc letal per al supervivent Pedro Sánchez, i l’electorat més fidel es quedi a casa en les pròximes eleccions. Perquè de l’esquerra ja no s’espera la construcció d’una alternativa al capitalisme salvatge, ni una solució a la pretesa lògica del mercat, però almenys sí que hi hagi un mínim compromís amb l’electorat, una conducta dels seus líders d’acord amb el seu ideari. Errejón no només s’ha traït a si mateix, sinó que ha clavat un punyal al cor del seu propi projecte.