L’oasi Conde

En el procés hi va haver polarització. A l’Espanya actual, encara més. Però sempre hi ha algun oasi. Entre independentistes i els altres. Entre la dreta... i tots els altres. I empreses al·lèrgiques al pendent. Un oasi cinc estrelles és la cita a Fonteta del civet de Luis Conde. Va començar quan Luis li va dir a Artur Mas que no comprenia l’independentisme. I que tenia amics a Madrid que tampoc, però que estaven oberts a "tocar-lo". Mas va dir OK i en el primer –2012– hi va haver 95 convidats. Dissabte, 450, i a l’hora de l’aperitiu –quan tothom parla una mica– plovia a bots i barrals. Però Conde és sempre optimista: "Tomàs Molina m’ha dit que pararà d’aquí mitja hora". I els tendals van permetre curts intercanvis. Potser ajuden a anar a una Espanya on càpiguen tots. El president Illa va arribar una mica tard. Venia d’inaugurar una residència per a la tercera edat a Montmeló. Amb ell ha arribat la pluja. I el nou Govern –amb sis consellers sota els tendals– era la novetat. ¿Pluja i confiança? José Montilla i Artur Mas transmetien normalitat. També l’alcalde Collboni i polítics de CDC, o de Junts, com David Madí i Jordi Sànchez, malgrat que a pocs quilòmetres hi havia el congrés de Puigdemont. L’oasi Conde no és només sociovergència, però Santi Vila no va fallar. I vaig saludar cinc presidents del Cercle. Fundadors com Joan Mas Cantí i Carles Cuatrecasas, o els posteriors, Joan Molins i Carles Tusquets. I, pendent de l’últim minut, Jaume Guardiola. El Cercle, catalanista, però que sap que Madrid –popular o socialista– existeix. I compta. El civet ja no és el de sempre, perquè va ser redissenyat a l’estil japonès pel xef de Nomo. I els assistents semblen créixer en proporció directa a la polarització a Madrid. Hi havia Cuca Gamarra, fixa els últims anys, ben escortada pel regidor Daniel Sirera. També Pablo Casado, sempre amable, i el president de Múrcia, López Miras, un altre de fix. I tres ministres: Jordi Hereu, content, perquè manen a l’ajuntament i a la Generalitat; Pilar Alegría, i Félix Bolaños, porter per a totes les pilotes. Fins i tot les imparables. Fa anys, davant el meu gest escèptic sobre l’acord de la reforma laboral, va ser taxatiu: en l’últim minut... en l’últim minut, hi haurà acord. Dissabte em va venir a dir que Espanya és molt complexa, però aguanten el volant. No perquè el PP sigui dolent, ells són millors. El PNB –guanyi qui guanyi, falla poc– sempre hi és. Aquest any no va venir Andoni Ortuzar, antic director de la televisió basca que després va rellevar Ibarretxe per Urkullu, però, sí, Aitor Esteban i Joseba Aurrekoetxea. Diuen que avui és el maquinista. Curiós, d’Errejón, poc. I no hi ha Fonteta sense empreses. Dos noms. Amancio López (Hotusa, Gran Marina), satisfet per l’últim Fòrum Atlàntic d’A Toxa. I Ignacio Juliá, nou CEO del Santander a Espanya (des de fa un mes), que és d’Alcoi i que ve d’ING. Malgrat el soroll, equilibrat en totes les seves respostes. Conde és Luis més Susana, la seva dona. I Susana va beneir la taula. Com sempre.

L’oasi Conde

El civet de Fonteta és des de fa anys un dels pocs ponts entre independentistes i constitucionalistes i la dreta i l’esquerra de Madrid

El més llegit