Mort el gos...

En les pel·lícules de l’Oest de la meva infància, quan John Wayne, poso per cas, matava Cavall Boig, els indis es quedaven sense cap i deixaven de combatre, es dispersaven i tornaven –els que podien– al seu campament, a l’espera de ser aniquilats pel Setè de Cavalleria. I el mateix els passava a les tribus bàrbares abans que acabessin pujant a les barbes de l’imperi romà. Sense cap no hi havia batalla. Fins i tot els mongols es van retirar de territori europeu quan els va arribar la notícia de la mort de Genguis Kan a Ulaanbaatar. Mort el gos, morta la ràbia. Així feia goig guerrejar. Això ha canviat avui, com veiem a l’Orient Mitjà. Israel no para d’assassinar els caps enemics i ells, els enemics, no es donen per al·ludits. Sembla que no s’assabenten que haurien de deixar de lluitar. Primer va matar a l’aeroport de Bagdad el general iranià Qasem Soleimani, ideòleg i carismàtic cap de la milícia Al-Quds, que dirigia i coordinava tot el conglomerat de peons que Teheran mou en contra d’Israel per tot l’Orient Mitjà, tot i que en aquest cas va encarregar l’assumpte a un míssil nord-americà. Després Israel va assassinar a Teheran Ismail Haniyeh, líder de Hamàs quan aquest grup va cometre els salvatges atacs terroristes del 7d’octubre del 2023, en els quals van morir més civils jueus que mai des de l’Holocaust. Més que en les guerres del 1967 i 1973 juntes. El de d’Haniyeh va ser un atemptat espectacular, perquè va saltar pels aires amb una bomba posada (¿mesos abans?) a l’apartament oficial que ocupava quan assistia com a convidat a la presa de possessió del president iranià Pezeshkian, que va quedar així també convenientment humiliat. Tampoc després de la seva mort Hamàs, va deixar de lluitar i això que a Gaza acumulen les monstruoses xifres de 43.000 morts i 100.000 ferits, molts dones i nens, sinó que va elegir un cap més dur en la persona de Yahya Sinwar, que Israel va posar immediatament en el seu punt de mira. Mentrestant, com els de Hezbol·là s’havien posat a molestar des del Líban en solidaritat amb la lluita de Hamàs a Gaza, Israel els va dedicar la seva atenció matant primer el seu segon cap, Saleh al-Arouri, i duent a terme després una espectacular operació d’intel·ligència que va fer esclatar els busques que utilitzaven els seus comandaments intermedis, amb el resultat de molts morts i centenars de mancs i ferits. Israel va culminar després la feina bombardejant a Beirut la casa ocupada pel seu líder Hassan Nasral·là, que va morir sota la runa. Tampoc això va aturar la guerra de Hezbol·là, ja que continua l’encreuament de míssils per sobre del cap dels soldats de la FINUL i ja es comptabilitzen 2.400 libanesos morts l’últim mes i molts més de ferits. A aquest pas, deixaran el Líban tan planxat com Gaza. En resposta, un dron de Hezbol·là es va estavellar contra la casa particular de Netanyahu a Cesarea, quan ni ell ni la seva dona l’ocupaven. És allò de l’ull per ull bíblic. Ja posat, Israel també va matar en combat el sanguinari cap de Hamàs. Sinwar va morir lluitant i, ja ferit, se’l veu llançant una fusta contra el dron que el localitzava, en una escena que ha enardit els seus partidaris, no només a Gaza, sinó també a la Cisjordània ocupada, on, per cert, ja hi ha uns 800 palestins morts i 10.000 detinguts l’últim any. La seva mort ("martiri", diuen ells) va poder ser una oportunitat per avançar en les converses que facilitessin l’alliberament dels ostatges israelians i un alto el foc a Gaza i també al Líban, ja que tots dos estan relacionats. Desgraciadament no ha sigut així, sinó que s’ha traduït en una recrudescència dels combats, perquè ara els israelians no tenen amb qui negociar i, a més, Netanyahu ha dit : "Res ens aturarà, continuarem fins a la victòria", mentre Hamàs busca un altre líder. Sorprèn que no falten els voluntaris per a una feina amb la mort garantida a curt termini. I tot això, mentre esperem la resposta israeliana a l’últim atac amb míssils des de l’Iran, que es produirà en qualsevol moment. Res d’això afavoreix Kamala Harris mentre pot beneficiar Donald Trump com a líder fort partidari de deixar Israel "acabar la seva feina". ¡Com si els israelians necessitessin permisos! Tot era més fàcil en el vell Oest dels EUA.

El més llegit