Els mapes menteixen. És impossible que reflecteixin veraçment la línia de costa que divideix la terra del mar. Està en constant evolució des de quan els continents van començar a esguellar-se. El mar, amb la seva dinàmica litoral, s’encarrega de modificar dia a dia el seu límit. A Espanya, la regressió de la costa és notable per diversos motius: el canvi climàtic, amb les seves tempestes ja gairebé tropicals; el desglaç, amb l’augment del nivell del mar; la urbanització intensiva de la franja litoral, que evita el drenatge natural. I els rius, que baixen sense gairebé cabal ni sediments sorrencs. Tot gràcies a la nostra depredadora manera d’esprémer el territori. Segons l’informe de Greenpeace A toda costa, Catalunya bat el rècord estatal de litoral degradat, un 26,4%. I segons la NASA, que és més de confiança per als negacionistes climàtics, Barcelona serà la ciutat més castigada del Mediterrani. Patirà un augment del nivell del mar d’un metre en el pròxim segle. Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha modificat el projecte de passeig marítim de la Mar Bella. L’ha desplaçat 20 metres cap a l’interior, per evitar situar-se en zona regressiva pels temporals.