L’avantatge que et faci molt mal el cap és que només et fa mal el cap perquè no pots atendre altra cosa que no sigui aquest dolor. Quan aconsegueixes treure-te’l, et comença a fer mal el món. I no sap un què és pitjor, si el mal de cap o el mal del món. Això és el que penso mentre esmorzo un dimecres qualsevol que m’he aixecat sense la migranya habitual. Mentre unto la mantega al pa de motlle, escolto la ràdio, on parlen de la pobra Cuba, ara sense llum i assolada per un huracà, i de la pobra Ucraïna, i de la pobra Palestina i fins i tot de la pobra Espanya, on han desaparegut els problemes col·lectius perquè la presidenta de la Comunitat de Madrid té un problema personal. Quan a la presidenta de la Comunitat de Madrid li fa mal el cap, els madrilenys ens oblidem de les complicacions pròpies de les llistes d’espera hospitalàries. Quan li fa mal al president del Govern, els espanyols deixem de prestar atenció al preu dels lloguers, que continua pujant com la barra de mercuri davant la febre. ¿Quants nens deixaran d’anar aquest matí a l’escola per la febre? No sé per què m’han passat pel cap els nens amb febre, potser perquè avui m’hauria agradat ser nen i tenir febre, no molta, només la precisa per quedar-me a casa.