El balanç d’Ada Colau al capdavant de l’alcaldia de Barcelona continua suscitant controvèrsia. Pateix, en certa manera, del mateix biaix que va caracteritzar una manera de governar presidida per la idea de canviar la ciutat, però sense esgotar el diàleg amb tots els seus ciutadans. Hi contribueix el fet que Colau no hagi aprofitat l’últim any i mig –des que va perdre les eleccions– per formular una revisió crítica de la seva obra. Aquesta falta d’autocrítica va tornar a ser present, ahir, en el seu discurs de comiat del consistori, quan va tornar a carregar contra les elits de Barcelona. En comptes de discernir entre les propostes seves que van concitar suficient adhesió de les que van suscitar una àmplia oposició, l’exalcaldessa prefereix afirmar que si les coses no van sortir millor va ser per l’oposició dels poders econòmics que li van interposar nombroses i poc fonamentades querelles.