Un dels episodis més divertits de les històries sobre els cartells commemoratius del Barça el protagonitza Antoni Tàpies, l’autor de la peça del centenari. En el seu cartell hi ha un compendi de molta de la simbologia del pintor: una B enorme, la utilització d’una grafia singular que forma part del conjunt, els colors del club comprimits i quatre barres com unes fletxes que ens parlen de la senyera i del compromís del club "com a reducte de catalanisme", com va declarar ell mateix. I també hi ha una bota amb una X al mig. "Aquesta creu", va afegir Tàpies, "és el símbol de l’oposició del contrari; per un costat, hi ha la bota com a emblema de la lluita i, per un altre, la creu, que representa el joc del contrari, les coses oposades". Els crítics també van opinar i van considerar, com Daniel Giralt-Miracle, que la bota i la creu, "simbolitzaven l’essència". Poc després, Tàpies va confessar la veritat. No sabia com era una bota de futbolista i en va demanar una perquè, realista com era, volia tenir una idea clara del calçat. "Vaig descobrir que la bota tenia una X, un dels meus símbols preferits, i la vaig pintar". Si en lloc de posar-li al davant una bota de la marca Munich n’hi haguessin ensenyat una d’Adidas, posem per cas, tota la simbologia s’hauria girat com un mitjó.