Copa Amèrica: hora d’avaluar el resultat

Barcelona no serà la seu permanent de la Copa Amèrica de vela ni tampoc acollirà la pròxima edició. Així ho han confirmat l’Ajuntament de Barcelona i la mateixa organització de la competició nàutica, que correspon a l’equip vencedor, tot just tres dies després de la finalització de la 37a edició. L’ajuntament ha adoptat aquesta decisió perquè considera que els objectius que es perseguien amb l’organització de l’esdeveniment ja s’han complert. És a dir, que fins amb una inversió moderada en infraestructures i un cost per a les arques públiques de 54 milions d’euros s’ha millorat la connexió de la ciutat amb el mar per mitjà d’intervencions quirúrgiques al seu front marítim i s’ha impulsat la innovació en el camp de l’economia blava, l’impacte del qual en facturació –3.750 milions d’euros– i llocs de treball –15.000– és rellevant. Al seu torn, la Copa Amèrica de vela, i així ho valora el mateix ajuntament, ha ajudat a restablir la imatge internacional de la ciutat després d’alguns episodis poc edificants. Una vegada finalitzada la competició, Barcelona ja ha executat, posat en marxa o programat les reformes de la seva façana marítima i el seu port que eren susceptibles de ser activades per la celebració de la Copa Amèrica, o que eren necessàries per a la seva realització. Queda feina a fer, però en molts altres fronts i com a continuïtat del que s’ha iniciat, com el reimpuls del World Trade Center, la transformació energètica de les activitats portuàries o la construcció de tres centres de recerca, formació i transferència de coneixement al voltant de l’economia blava (Parc de Tecnologia Marítima, el hub d’innovació BlueTechPort i el centre Barcelona Mar de Ciència del Consell Superior d’Investigacions Científiques), pressupostats en 142 milions d’euros. Potser sense el revulsiu que ha suposat la Copa Amèrica algunes d’aquestes inversions no s’haurien plantejat, o haurien ocupat un altre lloc en la llista de prioritats de les administracions. Però ara no la necessiten per seguir el curs marcat. En canvi, els organitzadors de la Copa Amèrica desitjarien que l’esforç inversor de Barcelona serveixi per pagar per la seva continuïtat a la ciutat i per finançar el creixement de la seva marca, ampliant les instal·lacions posades a disposició dels equips per incrementar el nombre d’equips i països participants. No és aquesta la prioritat de la ciutat, ni sembla necessari tornar a pagar de nou sense que sigui previsible obtenir cap benefici diferent del ja aconseguit. Quin ha sigut aquest benefici i quins han sigut els costos ara ha de ser valorat objectivament, arribat el moment de retre comptes. I aquest el motiu pel qual la Fundació Barcelona Capital Nàutica ha encarregat a la Universitat de Barcelona un estudi que abans de finals d’any haurà de fer públic l’impacte econòmic de la Copa Amèrica i que s’haurà de contrastar amb les estimacions prèvies que feia la mateixa fundació i que, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, xifrava l’impacte de l’esdeveniment en 1.200 milions d’euros. Tot i que a aquestes avaluacions econòmiques basades en l’evidència se n’hi haurien d’afegir d’altres, més intangibles, sobre les repercussions en la vida de la ciutat i molt particularment en la dels veïns i els sectors de l’economia local més directament afectats.

El més llegit