¿A qui li convé Sílvia Orriols?

Uns quants centenars de persones benintencionades se’n van anar aquest diumenge a Ripoll per protestar contra les polítiques de l’alcaldessa Sílvia Orriols, a qui acusen de fomentar polítiques racistes i parafeixistes. ¿És aquest, però, el millor mètode per neutralitzar-la? Alguns manifestants van tirar pedres contra la seva seu i van aconseguir l’efecte exactament contrari al desitjat: Orriols va aprofitar l’altaveu que li van donar per tornar a victimitzar-se i presentar-se com a víctima d’un complot "comunista i palestí", en una adaptació cutre de segona regional dels mateixos arguments que utilitza Donald Trump en la Champions de la política. La frustració original De mica en mica, de manera subtil i invisible, el nostre particular ou de la serp comença a créixer. Situat davant el mur intransigent i repressiu de l’Estat, hi ha un sobiranisme que va decidir recular i anar a buscar el camí del pragmatisme. Però va quedar un altre reducte que, per canalitzar el seu propi descontentament, en un atac d’impotència, va decidir abraçar el radicalisme. Orriols neix d’aquesta frustració, però el seu petit èxit no té gaire a veure actualment amb l’independentisme, que gairebé no esmenta: si ha crescut electoralment és per les seves proclames islamòfobes i antiimmigració, i si ha crescut mediàticament és per una inquietant barreja de factors. Orriols ha aconseguit una notable popularitat a les xarxes socials, que ha sabut utilitzar hàbilment, i ha trobat en el pou negre de porqueria de l’X d’Elon Musk el trampolí ideal per difondre els seus missatges demagògics. De mica en mica, ha anat seduint algun intel·lectual i periodista amb les seves proclames a favor de Netanyahu, Orbán, Trump i qualsevol altre que encaixi en la lliga de la ultradreta mundial. Més d’un arribista comença a veure en ella una bona aliada per lliurar l’eterna guerra cultural contra l’esquerra woke, la paraula que delata els que la pronuncien. L’alquímia política d’Orriols és poc sofisticada, però comencem a veure alguna personalitat orgasmant sense dissimular amb la seva particular barreja en què s’abracen el trumpisme, el sionisme o la islamofòbia, preparat tot amb unes gotes d’essencialisme català. Tot aquest petit circ, muntat amb una alcaldia d’una població de tot just 10.000 habitants i dos simbòlics diputats al Parlament, podria ser gairebé només una anècdota folklòrica en el panorama polític català. Però resulta que amb ERC trencada, Junts deixant buit el càrrec oficial d’opositor, i el PP i els Comuns massa febles, el cert és que Sílvia Orriols s’està convertint, per omissió, en la nova cap de l’oposició a Catalunya. La figura d’Orriols creix, bàsicament, perquè hi comença a haver gent interessada que sigui així. Molt de compte de continuar proporcionant-li propaganda de franc: arriba un dia en què els monstres tenen vida pròpia.

¿A qui li convé Sílvia Orriols?

La figura d’Orriols creix gràcies a les xarxes socials, la passivitat dels partits i certs influents que somien en una nova extrema dreta catalana

El més llegit