L’oasi català i el fangar espanyol

L’oasi català i el fangar espanyol

Des de l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat la normalitat política i institucional a Catalunya han quedat restablertes. El president Illa manté una relació fluida amb el Govern, en especial amb el seu president, ha rebut el Rei sense els escarafalls dels últims anys, s’ha reunit amb els expresidents de la Generalitat, ha assistit a l’obertura de l’any judicial a Catalunya, ha iniciat una ronda de contactes amb els presidents de les comunitats autònomes i amb diversos alcaldes catalans, ha anunciat una trobada amb el president del Parlament i amb els partits amb representació parlamentària, manté una interlocució estable amb els agents socials i comença a desgranar un ambiciós programa polític. Fins i tot l’acritud que s’havia instal·lat en el debat parlamentari en etapes anteriors sembla haver-se moderat i ara l’enfrontament més cruent és el que es produeix amb Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana, mentre que la resta de partits fan una oposició continguda. I tot això en tot just dos mesos des de la seva arribada a la presidència. Només li falta reunir els suports que li permetin aprovar els pressupostos per poder materialitzar aquest programa i certificar la tornada de la calma a la política catalana.