És freqüent haver de lamentar a Barcelona, com en moltes altres ciutats, el tancament de comerços de proximitat, els de tota la vida, alguns de realment emblemàtics. Molts són substituïts per grans franquícies o, per exemple, per botigues dedicades al turisme. La causa és ben senzilla: les botigues tradicionals no poden suportar l’encariment dels lloguers, que fa que els negocis que fa temps eren rendibles, o almenys sostenibles, deixin de ser-ho. O també pot ser que mantinguessin una oferta comercialment ja caducada. Aquest fenomen, que no és nou, va transformant el paisatge urbà, per a disgust dels comerciants que han d’abaixar la persiana dels seus negocis, però també dels veïns de la zona, que veuen com els seus carrers i places perden personalitat i prenen un aspecte anodí i impersonal.