L’al·lèrgia de Kamala Harris a la premsa

Els cenacles més conservadors dels Estats Units porten els comptes dels dies acumulats sense que Kamala Harris permeti preguntes de la premsa, més de 20 fins a l’entrevista que va oferir a Fox News dimecres. Aquesta setmana, Marc Benioff, propietari de la revista Time, va criticar a X la candidata demòcrata per haver-se negat a ser entrevistada per a un reportatge centrat en com seria la Harris presidenta. "Malgrat múltiples sol·licituds Time no ha aconseguit una entrevista amb Kamala Harris, a diferència de tots els altres candidats a la presidència. Creiem en la transparència i publiquem cada entrevista en la seva totalitat. ¿Per què la vicepresidenta no es compromet amb el públic al mateix nivell?", va tuitejar Benioff. L’actitud de Harris contrasta amb la de Donald Trump, un vampir de l’atenció com el genial personatge de la sèrie Lo que hacemos en las sombras. A Trump no li importen les preguntes, segurament perquè les seves respostes són el de menys. Si es donés el cas contrari, que Trump evités els mitjans, correrien rius de tinta en contra del candidat republicà. Però ¿per què Harris evita la premsa i compta al mil·límetre les seves escasses aparicions davant els mitjans? Els seus adversaris l’acusen de ser una candidata molt dèbil, que no és capaç de suportar l’escrutini públic. Més aviat es tracta d’una decisió premeditada per apel·lar a un espectre al més ampli possible de l’electorat. Harris, desapareguda durant els seus anys de vicepresidenta, derrotada sense ni tan sols presentar-se als caucus d’Iowa en el seu primer intent presidencial, està a menys de tres setmanes d’aspirar a la Casa Blanca després d’una operació política inèdita i exprés, digna de la política espectacle fast food, que s’estila avui. En poques setmanes, Harris va passar del no-res a la candidatura demòcrata. Va ser entronitzada a l’agost, i ha tingut dos mesos per convèncer no els que no volen veure Trump a la Casa Blanca, sinó aquells a qui no els importa que el magnat torni al poder. Les possibilitats de Harris passen pels que no haurien votat Joe Biden però potser sí un altre candidat demòcrata. Per a això era necessari crear el hype i que l’onada de novetat i popularitat portés la candidata fins al 5 de novembre sense contratemps, ficades de pota ni enfadar ningú. La que menys premsa i més control del missatge i la imatge, millor. I creuar els dits. ¿Què pot sortir malament?

El més llegit