La revolució, a quatre passes

Fins i tot si atribuïm la seva retòrica extraviada a una concessió als algoritmes, el que sabem dels plans de Donald Trump per a la seva tornada a la Casa Blanca és per posar-se a córrer

La revolució, a quatre passes

Tant esperar la revolució i resulta que és a quatre passes. Podríem atribuir la frase a un dels mileuristes que van ocupar les places d’Espanya el 15M, fa gairebé una dècada. Els que van mostrar llavors la seva indignació per carregar amb la factura de la crisi escolten ara, perplexos, el candidat republicà a la vicepresidència dels Estats Units, J.D. Vance, dir que "des de l’Iraq fins a l’Afganistan, des de la crisi financera fins a la Gran Depressió, des de les fronteres obertes fins als salaris estancats, els que han governat han fracassat una vegada i una altra". Amb el matís de les fronteres obertes, la proclama de Vance del 2024 bé en podria ser una de Pablo Iglesias el 2015. En el seu últim llibre, Yuval Noah Harari capta el significat d’aquest canvi. Una victòria de Donald Trump no suposaria una simple alternança en el poder. Trump és un populista hostil a bona part de l’establishment. Segons Harari, un home "que ha segrestat un partit conservador per transformar-lo en un partit revolucionari radical".