Hauria de regar les plantes del balcó perquè ha plogut poc, escombrar el pati, fer una rentadora, expurgar la pila de diaris vells, baixar al contenidor groc del plàstic, ordenar el calaix dels mitjons, posar-me al dia amb els correus electrònics, canviar l’hora del dentista, fer la rutina d’estirades per a les cervicals, insistir en allò del càrrec doble a la targeta, passar per casa dels pares i potser planxar la roba que dorm desmaiada sobre el suport de la cadira. Transcorrerà el dia sencer i alguna d’aquestes qüestions i d’altres més, si no totes, es mantindran flotant en uns llimbs mentals, enervants i intactes. El temps és molt seu; és igual si el mesura un Rolex, la pantalla del mòbil o la llum declinant del sol: de qualsevol manera se les enginyarà per escolar-se. Passen els anys, passa la vida, i no hi ha manera d’aconseguir la quadratura del triangle, d’integrar la fórmula del 888; això és, 8 hores per treballar, 8 hores per dormir i 8 hores per disfrutar. No surten els comptes, sobretot respecte a l’esbarjo: ¿quin forat negre ha succionat l’oci? A més, cap dels temes detallats a la llista de dalt s’acomoda a les categories del 8: ni són feina ni són descans ni són gaudi. Però consumeixen temps.