La política exterior de Kamala Harris

A vint dies de les eleccions americanes sembla oportú reflexionar sobre la política exterior de Donald Trump i Kamala Harris, si arriben a la presidència el 5 de novembre, ja que el que facin també ens afectarà a nosaltres. Aquesta setmana la dedico a Kamala i deixo Donald per a la que ve. Fins ara no hi ha gaires declaracions de Harris sobre política exterior, tot i que en termes generals se li presumeix un alt grau de continuisme amb la que ha portat a terme Joe Biden, de qui al cap i a la fi ha sigut vicepresidenta: multilateralisme, defensa de l’ordre liberal democràtic, recerca d’aliats, reforç de les aliances internacionals i suport a les Nacions Unides i a la reforma del Consell de Seguretat. La seva estratègia internacional es recolzarà en dos pilars: l’economia i la política. Harris creu –i té raó– que la fortalesa econòmica està en la base de la potent política exterior, que ella vol, com ja va dir Biden al seu dia, que estigui al servei de la classe mitjana americana, i això li exigirà un cert grau de proteccionisme. Mantindrà les dues lleis estrella de la recent presidència, la Chips and Science Act i la Inflation Reduction Act, que han donat un fort impuls a les infraestructures, les renovables i l’energia neta a costa d’alguns aranzels a productes europeus i molt més alts per a la Xina. Harris procurarà mantenir la competitivitat econòmica dels EUA, el PIB dels quals és superior al conjunt dels tres països que el segueixen. L’economia americana ha anat bé amb el tàndem presidencial Biden-Harris: al setembre s’han creat un quart de milió de llocs de treball, la taxa d’atur està en un envejable 4,1% i la inflació en el 2,8%. Són dades bones que, no obstant, no han aconseguit traslladar a la ciutadania, que pensa majoritàriament que Trump està més capacitat per gestionar l’economia. És el punt més feble de Harris i ella ho sap. En política exterior, Harris reforçarà les aliances existents començant per la relació transatlàntica i el seu Consell sobre Comerç i Tecnologia, que pretén dissenyar conjuntament els estàndards globals de les tecnologies emergents. També ha reafirmat el seu compromís amb la defensa d’Ucraïna i amb l’OTAN i en particular amb l’article 5, de defensa automàtica entre membres. Tot això és tranquil·litzador i important per a Europa. En relació amb Rússia, Harris creu que avui és impossible intentar un reset de relacions i no li reconeixerà una zona d’influència a Europa, com vol Putin, sinó que davant la creixent amenaça russa augmentarà les tropes desplegades al flanc occidental i està oberta a augmentar les sancions. A canvi, ha deixat clar que no promourà un canvi de règim al Kremlin. Harris considera la Xina "un competidor estratègic a llarg termini", l’únic país amb voluntat i capacitat de suplantar l’ordre geopolític dominat per Washington. Per això seguirà una política cauta i dura alhora. Serà molt ferm amb les seves pràctiques comercials agressives, li imposarà forts aranzels (però menys que Trump), limitarà l’exportació de tecnologies sensibles i en general promourà una política de reduir riscos amb la Xina. Alhora, procurarà cooperar amb Pequín sobre assumptes d’interès comú, com el canvi climàtic, la seguretat alimentària o sanitària i el risc nuclear. Sobre Taiwan, Harris no s’ha expressat amb la claredat de Biden, quan va dir que el seu compromís és "sòlid com una roca", però sens dubte vetllarà per la seguretat del país que produeix el 90% dels semiconductors que tots necessitem i per la costa dels quals circula el 50% del trànsit marítim de contenidors. A l’Orient Mitjà, Harris, casada amb un jueu, s’ha manifestat clarament a favor del dret d’Israel a defensar-se, mentre amb la boca més petita lamenta les víctimes i advoca per un alto el foc i per la solució de dos estats. És un tema delicat, perquè el suport sense límits a Israel suscita oposició entre els sectors més progressistes i joves del partit i entre els musulmans del crucial estat de Michigan. L’eventual extensió de la guerra a l’Iran beneficia Trump, ja que no s’ha d’oblidar la frase de Robert Kaplan quan deia que els americans prefereixen "strong and wrong over weak and right". Aquestes guerres perjudiquen el Partit Demòcrata i més encara si fan apujar el preu del petroli.

La política exterior de Kamala Harris

En termes generals, a la candidata demòcrata se li presumeix un alt grau de continuisme amb el programa que ha portat a terme Joe Biden, de qui al cap i a la fi ha sigut vicepresidenta

El més llegit