Editorial

Els ultres i el futbol

El control previ evita més desgràcies, però el problema existeix i es repeteix amb una assiduïtat preocupant

Els ultres i el futbol

El 2003 va ser un any decisiu en relació amb la presència de grups violents als estadis de futbol. Almenys pel que fa al FC Barcelona. Joan Laporta va accedir a la presidència i es va proposar eliminar els radicals de les grades, una cosa que no va ser fàcil i que no li va suposar poques crítiques i, fins i tot, temptatives d’agressió i amenaces. Des d’aleshores, els Boixos Nois, que fins aquell moment havien gaudit d’una certa cobertura institucional, van deixar de poder accedir a les instal·lacions del club on guardaven banderes i material divers, i van ser erradicats del Gol Sud. Almenys en teoria i almenys a casa. El cert és que la seva presència s’ha mantingut al llarg dels anys –especialment en els desplaçaments– i que alguns dels seus derivats, com els Casuals, acumulen un historial considerable d’actes delictius més enllà dels estadis. Els Boixos Nois no han desaparegut ni han crescut –i no s’han fet presents, per exemple, a Montjuïc–, però els Mossos creuen que la seva incidència augmentarà quan el club es traslladi al nou Camp Nou.