El pes de l’economia il·legal

Si el producte interior brut (PIB) indica la riquesa que genera un país al mesurar el valor dels béns i serveis produïts en un termini de temps, normalment en un any, ara, quan l’Institut Nacional d’Estadística acaba de revisar la comptabilitat nacional, s’ha sabut que les activitats d’economia il·legal, com la prostitució, el tràfic de drogues, el contraban de tabac i el joc il·lícit, representen un 0,91% de nostra riquesa nacional. Aquest percentatge, que no sembla a primera vista gaire elevat, va suposar entorn dels 13.800 milions d’euros, que s’han d’afegir al PIB oficial del 2023. Una xifra que vol demostrar el pes no únicament de l’economia submergida, de la qual aquestes activitats il·legals són només una part, sinó el calat que tenen accions purament delictives en el conjunt de l’economia. L’estimació del pes econòmic d’aquestes tasques va ser requerida per la Unió Europea, ja que el seu Tribunal de Comptes el va exigir a partir del 2014. Si en la revisió d’aquell any es va calcular que aquestes activitats havien afegit 0,87 punts al PIB del 2010, que va ser l’any de referència, equivalents a 9.400 milions, aquesta dada s’ha incrementat amb el pas dels anys. Una conclusió evident és que no s’atura la il·legalitat econòmica, moltes vegades consentida, com en la prostitució, que va suposar llavors 0,35 punts del PIB, sinó que va en augment. El tràfic de drogues representava, el 2014, un 0,50% de la riquesa creada i segurament es manté també a l’alça. La intenció de la UE quan va obligar a comptabilitzar aquesta cara oculta de l’economia no va ser, de fet, ni intentar combatre el seu origen delictiu, ni alertar de la seva presència, ni conèixer quina influència té en la riquesa dels països. Va ser, òbviament, recaptatòria, perquè cada estat membre ha de contribuir al pressupost europeu d’acord al pes de la seva renda nacional bruta, per això es requeria conèixer amb exactitud la riquesa generada, sense que importessin les seves fonts. Curiosament, en aquest percentatge d’increment del PIB s’inclouen també les propines que reben com a remuneració en espècie els treballadors de l’hostaleria. Aquesta no sembla una pràctica tan greu com les citades anteriorment, tot i que sí que enllaça amb l’economia submergida com a concepte. És a dir, la que intenta ocultar la seva activitat al fisc per eludir el pagament d’impostos o de quotes socials. No són, en aquest cas, els de l’hostaleria treballadors invisibles, com podrien ser-ho aquelles que es dediquen, per exemple, a la cura de nens o de gent gran sense contracte, però comparteixen amb aquest sector el fet que almenys part dels seus ingressos escapen al control de les administracions públiques. Pot semblar que això els beneficia d’alguna manera, però no, únicament els perjudica, perquè els priva dels seus drets laborals i socials. Més enllà que les dades aportades per l’INE generin sorpresa, mostren també la magnitud financera d’aquestes activitats delictives i posen en evidència la necessitat que l’Estat lluiti de manera molt més eficaç contra el delicte i faci emergir l’economia clandestina, que evadeix les contribucions fiscals necessàries per sostenir l’Estat del benestar tant en paradisos més o menys llunyans com en les activitats més quotidianes i pròximes. L’opacitat en el món del treball només contribueix a beneficiar els infractors i a ocultar la injustícia, la insolidaritat i el delicte.

El pes de l’economia il·legal

L’INE revela el volum dels diners que mouen activitats delictives i que evadeixen les obligacions fiscals

El més llegit