Art i guerra

No tindré consol

No tindré consol

La plaça és plena. L’autor parla i el públic calla, impactat per les seves paraules, viatjant de la seva mà al centre del conflicte. "Si ara un de vosaltres morís, ara mateix, hi hauria vint persones que el plorarien". La idea d’una mort pròxima –fins i tot pròpia– es cola en el primer vespre de la Biennal de Pensament. De sobte, la possibilitat d’una ona expansiva de destrucció.