Una bona notícia, que el PP hagi tornat de les seves vacances a Veneçuela per aterrar a la sala d’estar de qualsevol família espanyola. Com diria un tertulià, els conservadors han "arrabassat" a l’esquerra una de les seves banderes estrella, la de la conciliació. Des de l’oposició s’atendrà un dels grans desafiaments socials del moment: aquí i ara, qui més qui menys no pot amb la seva vida. S’ha acabat que cada pal aguanti la seva vela i que després plorem tots pel descens de la natalitat. Ha anunciat una llei de conciliació que inclourà la "lluita" per la gratuïtat de l’ensenyament de 0 a 3 anys, incentius fiscals a la maternitat i posar fi a l’obligatorietat que els dos progenitors s’hagin d’agafar els seus permisos de manera simultània, les primeres sis setmanes després del naixement del nadó. Cal recordar que la dreta va recórrer l’ampliació de la baixa paternal davant el Constitucional i que està criticant a mort la negociació per a la jornada laboral de 37 hores, de manera que som davant una autèntica revolució ideològica que el mateix Alberto Núñez Feijóo va voler explicar en una entrevista amb Vanity Fair. Va parlar de la creació d’un "banc d’hores" i d’una futura "jornada flexible" amb acords per treballar nou hores quatre dies a la setmana, cadència amb què es va mostrar encantat. Però al cinquè dia no va descansar l’ínclita Esperanza Aguirre, Grande de España, que en la tele va recordar al seu cap el que li va passar a Churchill, que va perdre les eleccions perquè la gent prefereix l’original progre a la còpia, i va clamar per les dificultats que les empreses patiran per quadrar plantilles i comptes amb totes aquestes modernors de la conciliació.