¿Què ha guanyat Hamàs?

El món va quedar horroritzat quan, fa un any, Hamàs va entrar a Israel, va assassinar 1.200 persones –la matança més elevada de jueus en un dia des de l’Holocaust– i va capturar 250 ostatges. ¿Què volia Hamàs? Tres coses: mostrar la seva força, humiliar Israel i que l’excessiva reacció de Netanyahu trenqués els acords d’Abraham per normalitzar la relació d’Israel i diversos països àrabs. Israel tenia dret a reaccionar, però no a trencar totes les normes internacionals. ¿Què ha passat, un any després? Que Israel ha aprofitat per, buscant els caps de Hamàs, matar 40.000 palestins i obligar a fugir una població famolenca i desesperada. Israel és acusat de genocidi i la seva reputació està per terra. Però, ¿què ha guanyat Hamas? Res, la població de Gaza està molt pitjor i sense cap esperança i ells són només una banda d’assassins que no dubten a arriscar l’aniquilació del seu poble. Per la seva part Hezbol·là, una milícia proiraniana que opera des del Líban –l’ha convertit en un Estat fallit– va realitzar bombardejos que han obligat a fugir 60.000 israelians que vivien a prop de la frontera. I Israel, intuint certa passivitat de l’Iran –protector de Hamàs i Hezbol·là– ha liquidat gran part dels seus dirigents i matat el seu líder màxim, Hassan Nasral·là, amb brutals bombardejos sobre Beirut (que segueixen) i començat a ocupar el sud del país. ¿Què ha guanyat Hezbol·là? Per contra, Benjamin Netanyahu ha aprofitat per infringir-los danys gairebé irreparables i per recuperar el seu prestigi a Israel, molt danyat pel 7 d’octubre i per la seva incapacitat (o manca de voluntat) de negociar el canvi d’ostatges. Domina la política israeliana des de fa molts anys i avui el seu partit, el Likud, guanyaria les eleccions. I la resposta de l’Iran, amb els seus míssils contra Israel, no ha sigut gaire efectiva. Ara, el món tremola per si la represàlia israeliana, quan Amèrica està semiparalitzada per les eleccions, acaba en un perillós conflicte amb l’Iran per liquidar un règim integrista amb seriosos problemes. Israel està guanyant perquè Hamàs i Hezbol·là estan escapçats, l’Iran espantat, i molts països àrabs, farts del terrorisme, es limiten a condemnes verbals. No volen trencar ponts amb Israel. No es garanteix la seguretat amb puntuals victòries militars. Però Netanyahu creu que els jueus són sempre perseguits, que sis milions van morir en mans d’un Estat europeu el segle passat, i que només la força bruta compta. O guanyar, o morir. I dirà que així van actuar els aliats amb Alemanya i el Japó (bomba atòmica inclosa). No és el camí. Però, ¿pau negociada? Segons enquestes de Gallup, avui més de les dues terceres parts d’israelians i palestins no creuen que la pau sigui algun dia possible. I la solució dels dos estats –que tant agrada a Europa– és rebutjada pels palestins (64%) i els israelians. Pitjor: el 35% de palestins, màxim des del 2006, creu que la violència és l’única solució. Però amb violència estan (i estem) molt pitjor que fa un any.

¿Què ha guanyat Hamàs?

Un any després de la violència del 7 d’octubre, Gaza està en una situació més lamentable. I Occident, temorós davant un conflicte entre Israel i l’Iran

El més llegit