Els russos són mestres a seguir la petja de la història. L’interès de Vladímir Putin per Catalunya respon a una tradició que va començar amb Macià intentant comprar armes a Moscou, el 1925, per a la seva aventura de Prats de Molló; va seguir amb el protagonisme del cònsol soviètic a Barcelona durant la Guerra Civil; va passar per la ingerència en la crisi del PSUC, el 1981; pels negocis de Prenafeta amb Moscou, després de la caiguda del mur, i va tenir el seu apogeu en l’intent d’aprofitar el totum revolutum del procés per desestabilitzar Pedro Sánchez i la Unió Europea. Escaldat Carles Puigdemont pels seus contactes amb homes de Putin i hibernat el procés, els russos busquen un nou partner. ¿Per què no Aliança Catalana, el partit independentista d’extrema dreta que lidera Sílvia Orriols? Aquest és el significat últim de l’entrevista que va sostenir la setmana passada Pau Nadal, un enviat d’Orriols, amb Siegbert Droese, eurodiputat del partit neonazi Alternativa per a Alemanya (AfD).