A l’hora d’abordar el problema de l’habitatge, sembla que en l’únic en què hi ha consens entre el Govern i el PP és que es tracta d’una de les qüestions més apressants a què s’enfronta en aquest moment la societat espanyola i que s’hi hauria de donar resposta des de la política. No és un assumpte privatiu d’Espanya, el pateixen pràcticament tots els països del nostre entorn. Però aquí ha saltat a la primera línia de les preocupacions ciutadanes, en especial de les dels joves, que no aconsegueixen un lloc assequible per iniciar una vida independent. No hi ha, no obstant, acord entre l’Executiu i l’oposició sobre com afrontar-lo. S’ha convertit, per contra, en un element més per a la confrontació quan s’hauria d’entendre com una política d’Estat.