Els referents dels menors i la fiscalia

Hi ha una gran persona fent molt bé la seva feina i potser no sap com cala: Pep, el policia. Aquest agent (potser té altres companys en la seva mateixa comesa) recorre les escoles de Palma oferint informació als nens de primària. "M’ha dit Pep el policia que m’he de cordar sempre el cinturó de seguretat". "Diu el Pep que només s’ha de creuar pels passos de vianants, baixar de la bici a les voreres i que no en poden anar dos en un patinet". Com que els continguts de les seves xerrades evolucionen amb l’edat, arriba la meva filla en pla parin rotatives: "Ens ha explicat el Pep que mai s’ha de parlar amb desconeguts per les xarxes socials i tampoc fer-nos vídeos ni enviar fotos, i que una noia va quedar amb un pensant que era de 14 anys i resulta que era un gran que la va voler posar en un cotxe...". "Això mateix t’he dit jo milions de vegades i per això no et vull comprar un mòbil", li responc. "Ja, però tu no ets policia i no tens ni idea", refuta. M’ha passat pel cap aquesta escena a l’escoltar per la ràdio el fiscal superior de les Balears, Julio Cano, presentar les dades anuals del ministeri públic a les Illes, i alertar de l’alarmant increment de les conductes de risc dels menors via internet (s’han disparat els casos de sèxting, l’intercanvi d’arxius compromesos, i els delictes sexuals contra la infància). Cano va ressaltar la "falta de referents" com una de les causes d’aquesta situació, ja que, segons va dir, els progenitors, avis o germans més grans han abdicat d’aquest paper i per això els xavals els busquen a les xarxes socials. Vaja. Ens haurem d’esforçar per ser millors pares i mares. Les criatures busquen en el món virtual i en massa ocasions topen amb delinqüents majors d’edat, a qui es pot i s’ha de perseguir sense desmai amb la llei a la mà. Altres vegades el perill és més analògic que digital. Fa uns dies, vam haver de digerir l’última notícia sobre una xarxa que captava noies d’entre 14 i 17 anys en escoles i discoteques de Múrcia i les oferia a empresaris i advocats per a la seva explotació sexual. Doncs, bé, malgrat que aquests depredadors, que buscaven en un catàleg cries "joves i noves" per violar-les, s’enfrontaven a una pena d’entre 24 i 56 anys de presó, se n’han acabat sortint de franc per un pacte amb la fiscalia. Els han rebaixat la pena a cinc mesos atenent, entre altres consideracions, la dilació indeguda del procés judicial durant una dècada. Indemnització ridícula La investigació de la Policia, que va culminar amb 13 detinguts, es va iniciar quan una mare, ella, sí, un "referent", va denunciar que la seva filla disposava de diners sense ingressos coneguts. Una altra progenitora va relatar a la premsa que la seva, reclutada per una companya de classe, li deia que anava a fer de cangur. L’acord de la fiscalia la va agafar per sorpresa, ja que aquestes conformitats no s’han de comunicar a les víctimes, i li suposarà a la seva nena una indemnització econòmica tan ridícula com el que li van pagar per la seva virginitat. Com que no soc advocada, no tinc ni idea de per què proliferen aquests pactes que ens escandalitzen dia sí, dia també, en casos d’abusos a menors, pornografia infantil i pederàstia. No semblen "referents" de cap classe de justícia, ni resulten dissuasoris. Així que menys sociologia i més condemnes. S’hauran d’esforçar, ells també, per ser millors fiscals.

El més llegit