Si les operacions llançades pel Govern d’Israel en els últims dies no són la preparació per a una tercera guerra del Líban, en qualsevol cas ho semblen. Es podria argumentar que la detonació dels dispositius de comunicació de milers de quadres de la milícia xiïta Hezbol·là, l’atac mortal contra el seu secretari general, Hassan Nasral·là, l’amenaçador desafiament de Benjamin Netanyahu davant l’assemblea general de l’ONU, els bombardejos al sud i a l’est del país i l’atac al centre de Beirut per donar mort a un dirigent del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina i al líder de Hamàs al Líban, tenen per objectiu neutralitzar amenaces i respondre agressions. Però la previsible rèplica que se succeirà a aquests últims actes, l’acumulació d’efectius a la frontera nord d’Israel i la implacable actitud mantinguda des de l’atac de Hamàs de ja fa gairebé un any, fa pensar que Netanyahu fa temps que ha decidit anar molt més enllà de la dissuasió armada. I, mentrestant, no hi ha cap senyal de control de la situació per part dels que podrien eventualment tenir-la.