Premiar en Igualtat un maltractador

"Boja. Imbècil. Puta", són alguns dels insults que Carlos Flores, diputat al Congrés per Vox, va proferir a la seva dona. Va ser condemnat el 2002 per violència psíquica i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions a la seva exparella. Delictes que avui estan tipificats com a violència de gènere, llei aprovada més tard el 2004. Ara, Flores ha sigut finalista en un certamen de relats d’Igualtat de l’Ajuntament de València. L’alcaldessa del Partit Popular ha deixat en suspens el procés davant del que defineix com una "provocació innecessària". És cert que no ha incomplert les normes de les bases del concurs. (Per cert, sorprèn premiar un relat en què la primera línia diu "el quicio de la cerradura"). Parlen de l’anonimat de la participació, però l’organització sí que sap el nom real dels guanyadors. En qualsevol cas, hi insisteixo, la candidatura s’ajusta a les bases. Però el fons de la qüestió és ètic i de principis. A veure, som les primeres que, amb teràpia, confiem en la reinserció, però reinserir-se a Vox no està contemplat com el millor grup per canviar conductes. Flores es diverteix com a vencedor responent a les xarxes a qui comenti aquest tema, però no sé si ha calculat que això té un efecte bumerang. Si volia desprendre’s d’aquella conducta del passat, produeix l’efecte contrari. Jo penso en l’ex de Flores i aquella frase recollida en la sentència d’"et fotré la vida fins que et moris i acabi amb tu, lladre". Si pretén riure’s del feminisme, aquesta acció diu més d’ell que del moviment a què pretén ridiculitzar. Ja ho veuen, tant Vox fent campanya que el feminisme empresona els homes de per vida, que els estigmatitza, que els silencia i censura... i tot queda en fum davant els fets que ell protagonitza. La pena és que hi hagi metes personals tan ridícules, per no parlar de la insensibilitat i menyspreu a les víctimes. Tot i que si com a grup no respecten ni minuts de silenci per les assassinades, imaginin-se un concurs. Potser els titulars s’haurien de centrar en el que és realment important i en el que segur que Vox no té gaire interès a parlar. Acaba un estiu carregat d’assassins masclistes. Des del juny fins avui, recta final de l’estiu, 22 dones assassinades, més d’una per setmana. Al llarg d’aquest any, 35 dones i 10 menors han sigut assassinades per la violència masclista, 1.279 dones des del 2003. No només són xifres, són noms, com Natia, Soledad, Petri, Laura, Susana... I tot això sense comptar els casos de supervivents, com l’home que va amputar una mà a la seva parella a Santa Coloma de Gramenet o un altre a Vigo que va ruixar amb gasolina i va calar foc a la seva exparella, per esmentar-ne els més recents. Ja se sap que durant les vacances augmenten els casos, però la falta de confiança i de detecció continuen sent obstacles. Com confiar en el sistema és el repte més gran. Colar-se amb antecedents a un concurs de relats també forma part del sistema. Tot i que això és minúscul davant una estructura carregada d’escletxes amb victòries per a maltractadors o condemnats.

Premiar en Igualtat un maltractador

Si el diputat de Vox al Congrés pretén riure’s del feminisme, això diu més d’ell que del moviment a què pretén ridiculitzar

El més llegit