¿I un comissari per moure carpetes?

Sis vicepresidències i 20 comissaris. Aquesta és la nova Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen, en què reuneix membres de partits polítics tan diferents com els que representa la primera ministra italiana Georgia Meloni i l’espanyol Pedro Sánchez. Benvinguts consensos. La necessitat de confirmar els suports polítics de la dreta a l’esquerra obliga a teixir aquestes àmplies xarxes administratives i a compensar tots els països. Hi ha comissaris per a tot: des del de Pesca i Oceans fins al de Salut i Benestar Animal o d’Associacions Internacionals. Darrere seu, direccions i secretaries generals, gabinets i un llarg elenc de personal que treballa per a cada un d’ells. Llàstima que no hi hagi un comissari de moure carpetes i eliminar redundàncies administratives i burocràtiques. La Comissió Europea ja pot ben encarregar informes a Mario Draghi i altres papes de Roma perquè reformulin la Unió i demanin una reducció de paperassa i millores d’eficiència. Imagino que l’expresident del Banc Central Europeu que va ocupar el càrrec d’ex primer ministre italià haurà sigut el primer a posar-se les mans al cap al veure la grandària del nou Govern europeu. Augmentar l’engranatge polític pot acabar sent el més contraproduent. Però aquest no és només un problema de la Unió Europea. El nou Govern català compta amb 16 conselleries que a alguns ens semblen excessives. Per comparar, les presidències dels presidents de la Generalitat anteriors, de tots els colors polítics, estaven compostes d’11 a 14 consellers. El Govern espanyol suma tres vicepresidentes (encara manté Teresa Ribera fins que faci el traspàs a Europa) i 19 ministeris. Amb aquestes xifres, Pedro Sánchez ha superat tots els seus predecessors. Quinze ministres i un vicepresident, va arribar a tenir el primer Govern de Felipe González. A mesura que es descentralitza més l’Estat i assumeixen més competències les autonomies, més creix el pes de Moncloa i rodalia. ¿Quants ministres del Govern espanyol són coneguts avui i poden dir-se de memòria? ¿I en altres països? Els Estats Units tenen 15 secretaris d’Estat, equivalent al ministre espanyol, a més de president i vicepresident. La composició no sol variar amb el canvi de president a la Casa Blanca. A la Xina, el totpoderós Partit Comunista mana a través del president, quatre vicepresidències, tres consellers d’Estat i 24 ministres, a qui s’uneixen el governador del Banc Central i l’auditor general. La supera l’Aràbia Saudita, amb 28 ministres, a més del rei i el seu fill. En el costat oposat, sí que ha sigut coherent amb la política de simplificar l’administració el president de l’Argentina, Javier Milei, que va nomenar a nou ministres més la seva germana com a secretària general. Tot queda a casa, com el matrimoni espanyol Montero-Iglesias, que va compartir govern en temps que ja ens sonen molt llunyans.

¿I un comissari per moure carpetes?

La necessitat de confirmar els suports polítics de la dreta a l’esquerra obliga a teixir àmplies xarxes administratives i a compensar tots els països

El més llegit