Els machirulos, aquest reducte del masclisme que s’amaga darrere de l’anomenada guerra cultural, insisteixen a qualificar els crims masclistes com a obra de "monstres", éssers menyspreables afectats per algun tipus de patologia mental. Algun n’hi haurà. Però aquesta és una violència emparada per una sèrie de valors compartits, culturals, durant segles, que creaven un determinat model de masculinitat en el qual la dona era només o principalment un objecte sexual. El cas Pelicot el posa en evidència. Un home va organitzar durant dècades la violació de la seva dona, i potser de la seva filla, en mans de desenes d’individus mentre estaven drogades. Poques perversions poden superar aquests fets. És evident que Pelicot és un monstre afligit d’alguna important patologia mental. Però el masclisme explica l’inexplicable: ¿què pensaven aquests individus, aquesta manada que se senti al banc dels acusats, mentre violaven una dona amb la connivència del seu marit? No van ser ni un, ni dos ni tres. I no ho van callar durant hores o durant dies, sinó durant anys i anys. Només un element cultural com és el masclisme pot explicar que ho arribessin a considerar prou "normal" per fer-ho i ocultar-ho. Ni un penedit.