Si el cas de la francesa Gisèle Pelicot (71) fos una minisèrie, qualsevol de nosaltres qualificaria els seus creadors de rebuscats, exagerats, enrevessats i artificiosos. El guió d’una mare de família drogada pel seu propi marit durant una dècada perquè la violessin al seu dormitori més de cinquanta tipus reclutats en un fòrum d’internet sembla massa brutal per ser cert. I no obstant, l’odiós protagonista, Dominique Pelicot, un jubilat de 71 anys, acaba de reconèixer els fets en el judici que se segueix en contra seu, i en què comparteix banc dels acusats amb els seus col·laboradors necessaris per a l’atrocitat que va organitzar, va facilitar, va documentar i va gravar. "Soc un violador, com tots els homes acusats en aquesta sala", va dir. "No naixem perversos, ens convertim en això", va argumentar també perquè està rebent ajuda psicològica per entendre’s a si mateix i el que va fer, i va prosseguir: "La Gisèle no es mereixia el que ara reconec". Per descomptat que no. Possiblement, el més aterridor de la barbàrie sexual patida per aquesta dona estigui en la senzillesa i normalitat de la vida que creia portar, una existència ordinària dedicada a cuidar els seus tres fills i set nets, amb el seu marit que era "un tipus genial" en una ciutat petita. Una senyora com qualsevol altra, aficionada a passejar i a cantar, que pensava que estava perdent la memòria, coses de l’edat, quan s’aixecava confusa i cansada per la submissió química.