Un contracte sexual per violar

Dels creadors d’"A veure si ara les dones ens imposaran un contracte per tenir sexe", el 2024 arriba "el contracte de sexual el poso jo", amb una clàusula amb coartada per poder violar. Miguel Ángel Galán, president de l’Escola d’Entrenadors, va ensenyar a les xarxes el contracte de consentiment sexual compartit entre futbolistes de primera divisió. El document recull que s’han d’identificar les dues parts, marcar el temps de la "relació", detallar les activitats sexuals i fins i tot el "proposant", és a dir, ell, indica els mètodes anticonceptius. El més fort és el punt sis del document. Refereix que es pot produir sense intenció una penetració no consentida, "a causa de moviments involuntaris durant l’acte sexual". És una clàusula de "violació accidental". Una manera de rentar-se les mans i un calaix de sastre per a tot el que es vulgui justificar. Òbviament, aquest document no té validesa. És paper mullat i el consentiment sempre és revocable. Però sembla que volen protegir el privilegi de tenir barra lliure. No sé si recorden aquell estiu del 2022, amb el debat de la llei del sí és sí, quan una televisió va crear el pànic entre homes joves, que es van empassar la notícia falsa que les dones havien creat un contracte sexual. Dos anys després no és una notícia falsa que homes, en aquest cas futbolistes, fan servir aquest document. Tot això és una altra mostra més de com ens veuen, de com ens tracten i de com volen mantenir un poder tant sí com no. Després de tants casos no recapaciten, fan autocrítica o s’esforcen per canviar conductes. Volen que es mantinguin i imposar-les. Ja el 1988 Carole Pateman ens explicava al seu llibre El contracte sexual com tota la cultura disposava d’una sèrie de drets per als homes i d’obligacions socials per a les dones. Un "donar per fet", com ha passat amb el marit de França que drogava la seva dona i els més de cinquanta homes que la violaven. No calia cap contracte perquè ja hi havia un codi entre ells de què es pot fer amb nosaltres. És més, ara sabem que un dels agressors va ser alumne de Dominique Pelicot i també li va ensenyar com drogar la seva dona. Alguns tenen sort i no els cal contracte per deslliurar-se’n d’una de bona. L’Audiència Provincial de Múrcia ha arribat a un acord perquè proxenetes i puters de menors, nenes de 14 anys, vulnerables i violades, es relaxin. Els proxenetes anaven a discoteques o escoles per captar les nenes que després eren explotades sexualment. Entre els puters hi ha un guàrdia civil retirat i empresaris de renom. Era una autèntica xarxa, en què també hi havia dones capturadores. Tots s’han beneficiat d’una rebaixa de penes perquè el procés judicial s’ha demorat 10 anys per la falta de mitjans. No sé si sempre falten mitjans, o de vegades només és qüestió d’interès per part de la justícia. Ho dic pel cas d’Ana Buza, que no és de violació, però va aparèixer morta en una autovia el 2019. El seu nòvio en va donar fins a quatre versions, entre les quals un accident en què ell no va patir ni una rascada. I la jutge es va creure l’últim argument: un suïcidi. En 36 hores es va tancar el cas sense esperar resultats d’autòpsia, ni informe de la Guàrdia Civil de Trànsit, ni declaració de l’equip del 112 ... Dies després, la psicòloga de la jove va comunicar que l’Ana li va confessar estar angoixada pel seu nòvio, que definia com a gelós i controlador. Quan el pare de l’Ana va parlar, la jutge li va respondre: "La seva filla s’ha suïcidat, és evident, ¿queda clar o no?" Ara aquest pare continua lluitant perquè es faci justícia. La mateixa hipòtesi, el suïcidi, és la línia d’investigació estancada de la desaparició d’una cambrera en un vaixell del CSIC, Mari Carmen Fernández. Abans de pujar per treballar per última vegada al vaixell, va trucar al seu marit i al seu germà per advertir que a bord del vaixell hi havia el company que ella va denunciar per violació el 2019. Es va arxivar el cas després d’arribar a un acord. El CSIC la va obligar a fer un curs sobre assetjament sexual sent ella la denunciant. Així avancen aquests figures, l’abús i el masclisme. Entre contractes per cobrir-se les espatlles i de vegades una societat i justícia que per inacció posa un somriure d’alleujament als agressors.

Un contracte sexual per violar

El paper que circula entre futbolistes és paper mullat i el consentiment sempre és revocable, però sembla que alguns homes volen protegir el privilegi de tenir barra lliure

El més llegit