Vinguin, vinguin, que no pagaran peatges

A monsieur i madame Dupont els encanta viatjar a Espanya, amb els seus dos fills, cada estiu. Des que creuen la frontera per la Jonquera ja no paguen ni un euro de peatge i la gasolina pot arribar a ser fins a 50 cèntims més barata per litre. Viuen a Annecy, al peu dels Alps, i han trigat nou hores de tortuós camí fins a la frontera. Han recorregut autopistes col·lapsades de trànsit, patint aturades interminables. A més, dificultats per trobar aparcament a les aires de descans, on aprofiten per prendre algun cafè a preus estratosfèrics i passar pel lavabo, llocs on el manteniment ha millorat agradablement en els últims anys. La factura de peatges del martiritzat recorregut francès els ha representat una factura de 60 euros fins a Perpinyà. Tot per la pàtria macronista. Però, oh mon Dieu, que magnífica és Espanya. Un gran xollo. És veritat que l’autopista del Mediterrani que els ha de portar fins a Benidorm, 636 quilòmetres, està infestada de camions, que obliguen a mantenir una atenció constant al volant. És veritat que hi ha punts complicats de trànsit, com els voltants de Barcelona o València, en els quals és fàcil equivocar-se de ruta si et despistes o no atens el mapa virtual. Un any es van ficar per error a les rondes de Barcelona i encara es fan creus per saber què vol dir allò de Besòs i Llobregat, sent com és de fàcil posar una N i una S als cartells indicatius. Després es van assabentar que eren els rius que delimiten la ciutat. Lliçons de geografia, van pensar. I tant és. El més rellevant i sorprenent d’Espanya és que ja no es paga ni un centau a les carreteres, no com al seu país o a la veïna suïssa, on els claven estocades només amb respirar. Espanya és diferent. El paradís dels turistes que arriben per carretera i dels camioners. ¿Com és possible?, pregunten, mentre al·lucinen amb els avisos lluminosos que adverteixen dels atracadors de les àrees de descans i d’aquells presumptes delinqüents que avisen que pots tenir les rodes punxades per robar-te. Sí que comencen a notar que l’asfalt ja no està tan bé com fa uns anys; però, com que tampoc es poden superar els 120 quilòmetres per hora, no afecta la conducció. La família Dupont assumeix que si els peatges són gratis és perquè tot ho acaba pagant Europa, indirectament. Són els fons que procedeixen de Brussel·les, que faciliten una mal entesa gratuïtat que permet a Espanya continuar sent la gran meca del turisme, columna vertebral de l’economia d’aquest país. No se’ls acut pensar que va ser el final de les concessions i el rescat dels peatges per part de l’Estat el que va permetre aixecar barreres. Al tornar a França, els Dupont explicaran les excel·lències d’Espanya, que no hi ha pagament per ús de les autopistes i les bondats de viatjar pel nostre país. ¿I si a França passés el mateix? Es pregunten. Segur que no passarà. El quixotisme és cosa del sud.

Vinguin, vinguin, que no pagaran peatges

Després de pagar 60 euros en peatges fins a la frontera, el conductor que ve de l’est de França es troba amb la gratuïtat de les autopistes espanyoles

El més llegit