¿Centres d’atenció per a homes violats?

Setmana de crims masclistes, de violadors a França, d’agressors i proxenetes de menors que surten gairebé impunes a Múrcia, i Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, presenta el seu projecte: un centre de víctimes de violència sexual per a homes. Com diu la ministra d’Igualtat, si vol provocar un enfrontament entre víctimes no ho aconseguirà. A diferència del que les dones han patit durant dècades, la negació i la soledat per afrontar la nostra violència sexual, no caurem en això amb altres víctimes. El problema són el moment, la forma i l’historial de Díaz Ayuso. I la trampa és la càrrega ideològica de la mesura. El moment, dir-ho el dia en què es van produir dos crims masclistes. La forma, quan diu tenir unes dades que no són oficials, i pretén equiparar una violència cultural i estructural cap a les dones amb una altra realitat que no té aquest fons estructural. L’historial és que parla la presidenta que, fins i tot en ple 8M i amb més de 1.200 d’assassinades, va preguntar quan se celebrava el dia de l’home. La mateixa que no publica ni un missatge a les xarxes quan les assassinades són de la seva comunitat. I la trampa és comprar el marc a la ultradreta, reforçant teories negacionistes de la violència de gènere. Perquè aquesta mesura va d’ideologia i de batalla cultural. ¿Per què? Els recursos públics són limitats i es destinen en assumptes socials a qüestions que revelen urgència. I això va d’ideologia perquè Ayuso parla, a més, que aquest centre atendrà nens víctimes de violència sexual (només nens, malgrat que les nenes són les més agredides, també). Però és igual. No val la pena entrar entre víctimes en la batalla del i jo més, quan el trauma es porta a sobre. El fons és que, darrere d’aquest titular, hi ha fum, perquè ja hi ha dos centres destinats a les víctimes, entre ells a menors, com el centre Barnahus i el CIASI. Només vull recordar l’alerta que la ultradreta fa de determinats temes, creant despeses extres en qüestions que ja s’atenen. Cap víctima està marginada. I tampoc es poden posar al mateix lloc, perquè les raons i l’origen de la violència sexual és diferent en la infància, en les dones i en els homes. Estan entossudits a sobredimensionar una realitat que no existeix amb minimitzar la que sí que existeix. La que se sobredimensiona ja ens ha deixat derrotes visibles. Com el telèfon de violència intrafamiliar a la Junta d’Andalusia, amb una trucada al dia i un 81% de derivacions a serveis ja existents. La que minimitzen són les xifres oficials del Ministeri d’Interior, un 87% de víctimes de violència sexual són dones i un 13%, homes. D’homes violats per altres homes, molts familiars i fins i tot violats per membres de l’Església catòlica. 700.000 euros que podrien anar dirigits a millorar l’atenció de la sanitat per a les víctimes, per a les retallades en violència de gènere o per reforçar serveis ja existents al CIASI, que tenen llista d’espera. Més i millor gestió i menys joc polític amb les víctimes.

¿Centres d’atenció per a homes violats?

El problema del projecte són el moment, la forma i l’historial d’Isabel Díaz Ayuso. I la trampa és la càrrega ideològica de la mesura

El més llegit