Els casos se succeeixen i l’estadística del terror continua escalant fins a límits insuportables. Els titulars assenyalen crims diferents, però tots formen part d’una mateixa violència: homes que maten dones. De vegades, també els seus fills, una manera d’augmentar el dolor. L’assassinat com a última i desesperada estació d’un procés de submissió i control. Matar com l’acció que rubrica el poder més absolut. Només així s’entén l’extrema crueltat d’alguns dels assassinats. Els números de la violència masclista desafien el conjunt de la societat, també assenyalen els dèficits del sistema. L’anàlisi de la seva casuística permet traçar alguns camins per combatre-la.