El 47 és una gran pel·lícula, això per començar. Ja ho saben, el relat d’un veí de Torre Baró, Manuel Vital, que el 1978 va segrestar un autobús per demostrar a l’Ajuntament de Barcelona que el transport públic podia arribar fins a aquest barri endinsat a la muntanya. Són molts els temes que es teixeixen a la pel·lícula de Marcel Barrena: la duresa de la immigració, la llengua –el català– com a salconduit d’integració, la lluita per la dignitat, la força de la solidaritat... Però la pel·lícula no deixa de ser una recreació de la realitat. Perquè la fermesa de Vital va ser indissociable del potent moviment veïnal de l’època i de l’activa militància política i sindical d’esquerres. El relat d’un heroi solitari resulta commovedor per a la ficció. Però, a la realitat, acostumen a funcionar millor les lluites col·lectives.