Vagin a veure El 47. Si van poc al cine, facin una excepció. Si tenien un altre pla, canviïn-lo ara mateix. Aquesta magnífica pel·lícula, dirigida per Marcel Barrena i produïda per Jaume Roures, és una d’aquestes estranyes creacions que ajuda a explicar aquest ens tan estrany i complex que anomenem Catalunya. La interpretació colossal d’uns immensos Eduard Fernández i Clara Segura ens guia per la dura i emocionant història del barri de Torre Baró, que el van aixecar amb les seves mans els emigrants andalusos i extremenys "expulsats", com diu el protagonista Manolo Vital, de la seva pròpia terra. La pel·lícula és caleidoscòpica i no admet lectures simples, però ens interpel·la sense pietat. La burgesia catalana en rep una de freda i una de calenta: d’una banda, queda clar que el bus no arribava mai a Torre Baró perquè així aquelles famílies, com tantes altres de tants altres barris obrers d’emigrants, es mantenien convenientment en la marginalitat, és a dir, en l’oblit. D’altra banda, la pel·lícula reflecteix un temps en què el català era encara una eina d’integració, una llengua percebuda com una cosa semblant a un petit ascensor social.