De la Diada enllà

Catalunya ha de poder desenvolupar les seves estratègies de futur combinant les relacions amb l’Estat i la diplomàcia interautonòmica, buscant simpaties, socis i aliats

De la Diada enllà

De la Diada enllà

Els fets de l’11 de setembre de 1714 estan sotmesos a l’examen de la història. La Diada que els recorda neix amb el catalanisme polític, a principis del segle XX. Sorgeix fora de les institucions oficials, evocant la capacitat de reconstrucció col·lectiva del poble de Catalunya i la seva aspiració d’autogovern. Segons com s’interpreti, tenim un mite fundacional que pot posar l’èmfasi en el dramatisme d’una derrota i en l’acarnissament dels vencedors. Si es fa així, pot oblidar que també la guerra de Successió va ser una guerra civil. Un altre mite fundacional, per mi preferible, remarca la capacitat de sobreposar-se de la societat catalana i els seus intents de recuperar institucions pròpies. La celebració actual, preparada per l’anterior Govern de la Generalitat, té, des del meu punt de vista, un missatge positiu i integrador, en la mesura que reconeix la pluralitat de Catalunya i busca la cohesió.