"Si poguessis anar de vacances a les Canàries, ¿quin lloc triaries? ¿Un on arribin cayucos... o un altre de més tranquil?". Un amic em va plantejar el dilema de cop i volta i vaig haver d’admetre que la segona opció era, sens dubte, la més atractiva. Tot i que és obvi que la pregunta resultava tan tramposa com quan algú et deixa anar: "Si tant t’agraden els que venen de fora, acull-los a casa teva". Això és l’assimilació de l’estranger com una amenaça i la renúncia a intentar entendre la complexitat del fenomen. I a més, un camí molt perillós sens dubte, però fa temps que hem incorporat aquest tipus de frases en la conversa pública sense que gairebé no ens grinyoli. Per això l’alcalde de Badalona alimenta la seva llegenda de Clint Eastwood –o de Cid Campeador– davant els moros. I per això mateix l’alcalde de Tossa de Mar argumenta, sense cap remordiment, que posar dos-cents negres al poble en plena temporada d’estiu no és bo per al turisme. Fins i tot parla, despectivament, de discursos "chupi guai" per defensar-se de les crítiques.