Miro d’imaginar l’impuls que porta un home a aixecar la mà a una dona a qui diu estimar. A insultar-la. A humiliar-la. A voler fer-li mal. Busco al meu interior buscant una fúria incontenible. Potser no trobo moments, però podria inventar-los. Potser el dolor immens d’una mort inesperada. Imagino la ira i la impotència inundant-ho tot. La presa de la contenció volant pels aires. Un desbordament de punys crispats i laments desesperats... Em costa imaginar-ho.
Epígraf
La ira d’un déu impotent
No hi ha pèrdua de control quan es comet una agressió. Es tracta d’un exercici de control. Els maltractadors no colpegen els seus caps quan estan frustrats
Temes:
El més llegit
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics
- Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- Salvador Alemany: «Vam perdre el pols per afrontar aquesta crisi»