Una de les escenes més colpidores de La sala de profesores, la pel·lícula alemanya que va triomfar l’any passat i que va ser finalista dels Oscars, és l’arribada a l’aula de Carla Nowak, el personatge que interpreta la immensa Leonie Benesch, poc després d’una de les turbulències que ha de patir a l’institut. Aquells nois i aquelles noies que ella tractava amb respecte i consideració i que animava amb una tonada plàcida i engrescadora a l’inici de les classes es rebel·len i diuen el que de debò pensen d’aquella pedagogia amable. Ja no la canta ningú, i un dels nois diu: "N’estem tips, d’aquesta cançoneta; és una beneiteria infantil". L’entusiasme quasi naïf amb què afrontava la seva feina de professora s’esquinça de cop. Ha baixat als inferns dels alumnes que qüestionen la seva manera de ser i d’actuar. I també ha conegut la misèria moral de molts dels companys que l’envolten, incapaços d’anar més enllà de la burocràcia i de la fredor.