Salvaguardar la independència judicial

La nova presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem es va estrenar ahir precisament en l’acte d’obertura de l’any judicial. En el seu discurs davant el Rei, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, i els seus companys magistrats, Isabel Perelló va voler situar en primer terme la defensa de la independència de la justícia. No pot sorprendre que sigui aquesta la seva principal preocupació, ateses les interferències innegables que s’han produït durant l’agitat procés de renovació de la cúpula judicial i els moments especialment delicats que travessen les relacions entre la judicatura i el Govern de Pedro Sánchez de resultes de l’enfrontament d’alguns magistrats amb l’Executiu i la majoria política que el recolza. Els assumptes més discutits en aquests moments són la llei d’amnistia i la seva aplicació, així com la causa contra la dona del president Pedro Sánchez, Begoña Gómez, però no són els únics. La flamant presidenta del Poder Judicial, amb el nomenament de la qual pot donar-se per tancat el vergonyós capítol del bloqueig d’aquest òrgan, va fer en el seu discurs una crida als partits polítics i als poders de l’Estat perquè respectin els jutges. Va insistir en aquest extrem Perelló, que va recordar així mateix que la independència judicial és "pedra angular del nostre Estat de dret". Igualment, va remarcar com a vital i irrenunciable la divisió de poders. La presidenta del CGPJ va anar fins i tot una mica més enllà, abordant gairebé explícitament la qüestió de la diversitat d’interpretacions de la llei d’amnistia, a l’advertir que "cap poder de l’Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats sobre com han d’interpretar i aplicar l’ordenament jurídic". Les paraules de Perelló van agradar segurament als seus companys togats, que es devien sentir reconfortats per la defensa de la seva autonomia que va portar a terme la nova presidenta del Poder Judicial i el Tribunal Suprem. No obstant, tant ella com la resta dels membres de les cúpules judicials haurien de ser conscients, tot i que aquest extrem no aparegués en el solemne discurs d’ahir, que la independència judicial i la separació de poders, com a elements preciosos de la democràcia que són, han de ser defensats i enrobustit per tots, també, i, en primer lloc, pels mateixos jutges. L’apel·lació als polítics perquè s’abstinguin d’intentar manipular la justícia, que enclou una crítica a la conducta d’aquests, no converteix en innecessària una crida igual de rotunda en sentit invers. Una apel·lació als jutges perquè extremin el rigor i facin un honest esforç de professionalitat en benefici de l’autonomia de la justícia i el seu prestigi i reconeixement per part de la ciutadania, indispensables per al funcionament adequat de la nostra democràcia. La batalla que enfronta les cúpules judicials amb l’Executiu d’esquerres té, com apuntàvem anteriorment, diverses causes. Però no sembla lògic carregar tota la responsabilitat de les desavinences exclusivament al Govern o als partits. És a dir, a una sola de les parts. Es pot esperar, en aquest sentit, que la renovació del Poder Judicial sigui un factor que coadjuvi a asserenar els ànims de tots i que les aigües reprenguin el seu curs i les relacions tornin a la normalitat.

Salvaguardar la independència judicial

Les desavinences entre el Govern, els partits i la judicatura tenen diverses causes i diversos responsables

El més llegit