Marga Prohens no es posa de part de les seves companyes polítiques, ni de les dones. S’hi posa de costat, o sigui, del costat dolent. Una oportunitat perduda. Amb l’abstenció ordenada al seu grup en la reprovació del president del Parlament balear, la líder del PP valida que Gabriel Le Senne es comporti amb violència contra dues diputades socialistes, envaeixi el seu espai personal i trenqui una propietat d’elles. Que a més no era un objecte fútil, sinó el retrat de dones republicanes raptades i assassinades pels ancestres ideològics de l’actual partit que representa l’iracund polític. Aquest és el missatge de Prohens: no n’hi ha per a tant, si ens convé a nosaltres. Pot ser que hagi comprat al seu soci ultra (o exsoci) l’autoindulgència que dimarts ell va exhibir al ple, quan va animar ses senyories a "girar full", perquè "els balears i el conjunt dels espanyols esperen que dediquem el nostre temps a causes més importants com la invasió migratòria que patim, la inseguretat i l’envelliment de la població per la falta de natalitat". No sé què passaria si un immigrant il·legal s’abalancés sobre el president del Parlament, li prengués el foli que està llegint i el trenqués als seus nassos. Es formaria una bona polèmica, i segur que sortirien els pròcers de Vox amb la seva tirallonga de llegendes urbanes racistes a demanar el tancament de fronteres i que Desokupa patrulli les costes de l’arxipèlag. Però no va ser un mena, sinó un blanquet encorbatat passiu agressiu qui va perdre els papers en una institució i es va comportar com un energumen i un antisistema, així que tot bé. Fins i tot el rei Felip VI va entendre el que va passar amb el retrat, segons va revelar Le Senne després de la seva audiència amb el cap de l’Estat, com no ho han d’entendre els seus socis del PP. O exsocis.